ENTREVISTA: Anna Gratacós - Membre 009 de l'Embranzida
“La clau per fer coses és motivar,
i no és una cosa senzilla”
Nascuda a Figueres el 15 de Gener de 1984,
Anna Gratacós és la vocalista del grup de música rosinc Aurània. Sempre compromesa amb el poble i amb els joves, és una de les ideòlogues de l'Embranzida i la primera sòcia desprès dels membres de la Junta Directiva.
EMBRANZIDA JOVE: Parla’ns una mica sobre tu.
ANNA GRATACÓS: Tinc 24 anys, visc entre Barcelona i Roses, i tinc una germana més petita. He estudiat tota la vida al Centre Escolar Empordà, fins al batxillerat. A partir d'aleshores vaig decidir que volia ser artista, i vaig anar a estudiar el batxillerat artístic a l'Alexandre Deulofeu de Figueres. Quan vaig acabar, vaig anar a estudiar el Grau Superior de Pintura a l'Escola d'Art d'Olot. Actualment estic estudiant a l'Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona. Durant la setmana treballo de monitora en una escola, i els caps de setmana treballo en un restaurant, a Barcelona. Quan vinc a Roses, m'agrada quedar amb els meus amics de sempre. Als 15 anys em vaig començar a dedicar a la música, composant les meves cançons i fent alguns concerts. Als 17, vaig crear amb altres músics, el grup Aurània, del qual soc la vocalista, que va editar fa un parell d'anys el primer disc, Somrient, i enguany, editarem el segon.
EJ: En què consisteix el teu estil de vida?
AG: L'Art és una forma de vida. Procuro millorar tant en aspectes personals, és a dir, a ser millor persona, com en la meva feina, que és principalment la música. Recorro a la filosofia davan del dubte. No he cregut mai en els llibres d'autoajuda. Crec en l'individualitat dins la societat. Cadascú ha de poder fer el que vulgui amb la seva vida, respectant a tothom, i òbviament, essent també respectat. En definitiva, el que intento cada dia amb totes les meves forces és adonar-me'n i ser concient que ser feliç no és tan difícil.
EJ: Quins son els teus principals hobbies?
AG: Frodo Bolsón...No, és broma (riu). M'agrada molt la pintura, tot i que fa bastant que no pinto. L'aigua de mar és un hobiie per a mi, perque hi faig varies activitats (riu). I el cinema! És un hobbie “superbèstia” que tinc. Miro de mitjana quatre pel.lícules a la setmana a casa, i quan tinc diners, que es dóna molt poc sovint per les dificultats que tenim els estudiants que estem mig independitzats, vaig al cine. També m'agrada molt el món del lleure, faig sovint de monitora i m'encanta!
EJ: Com veus la societat actual?
AG: Em costa molt d'entendre que amb la informació que tenim, dels errors i les atrocitats que han passat i passen, tot segueixi igual. Crec impossible que després de veure “El pianista”, “La lista de Schindler”, “Bowling for columbine” , “Fahrenheit 451” i un llarg etcétera, algú pugui quedar-se indiferent. Quina llàstima que s'evolucioni tant ràpidament amb la ciència i la tecnologia i a passets tan curts coma persones. Com a contrapartida, estic molt contenta de tot el que es fa cultural i lúdic pels més petits, ja que són el nostre futur. I respecto, admiro i defenso a totes aquelles persones que, encara que potser no arribin a dur-ho a terme, tenen una mínima intenció de canviar el món, i per descomptat, totes aquelles persones que amb el seu granet de sorra, dia a dia el canvien per bé.
EJ: Què creus que li falta al jovent de Roses?
AG: Li falta motivació. La clau per fer coses és motivar, i no és una cosa senzilla. Tinc l'esperança que de mica en mica s'assoleixi aquest objectiu.
EJ: Què es podria fer pel jovent per a motivar-los?
AG: S'ha d'oferir un ventall d'activitats per tal que es moguin i participin.
EJ: Què opines de l'Embranzida Jove?
AG: Estic molt orgullosa d'haver format part de l'Empenta Jove en el seu moment. Ara que ha desaparegut i ha nascut la nova generació, l'Embranzida, estic encantada també de formar-ne part. La idea de l'essència de l'Embranzida feia temps que em rondava pel cap, a mi i a altres persones. Tot i que al final no he pogut ser part de la Junta Directiva de l'associació, hi confio al 100% i se que anirà bé perque és una bona aposta per a Roses.
Una película: Los Soñadores, de Bernardo Bertolucci
Un llibre: 1984, d'Orson Welles
Un grup de música: The Smiths
Una cançó: Hope - there’s someone d’Anthonhy and the Johnsons
Un país: Noruega
Un plat: Les amanides de la Dora
Una beguda: Cervesa
Una frase: Parla només quan les paraules superin el silenci
Una paraula: Eixordador
Un lloc de Roses: La Pelosa
Una festa: Sant Joan Un bar: Barbarrosa
Un mite masculí: Jesús de Natzaret
Un mite femení: Lilith
Una tradició: El cagatió
Una peça de roba: Les calcetes
Nascuda a Figueres el 15 de Gener de 1984,
Anna Gratacós és la vocalista del grup de música rosinc Aurània. Sempre compromesa amb el poble i amb els joves, és una de les ideòlogues de l'Embranzida i la primera sòcia desprès dels membres de la Junta Directiva.
EMBRANZIDA JOVE: Parla’ns una mica sobre tu.
ANNA GRATACÓS: Tinc 24 anys, visc entre Barcelona i Roses, i tinc una germana més petita. He estudiat tota la vida al Centre Escolar Empordà, fins al batxillerat. A partir d'aleshores vaig decidir que volia ser artista, i vaig anar a estudiar el batxillerat artístic a l'Alexandre Deulofeu de Figueres. Quan vaig acabar, vaig anar a estudiar el Grau Superior de Pintura a l'Escola d'Art d'Olot. Actualment estic estudiant a l'Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona. Durant la setmana treballo de monitora en una escola, i els caps de setmana treballo en un restaurant, a Barcelona. Quan vinc a Roses, m'agrada quedar amb els meus amics de sempre. Als 15 anys em vaig començar a dedicar a la música, composant les meves cançons i fent alguns concerts. Als 17, vaig crear amb altres músics, el grup Aurània, del qual soc la vocalista, que va editar fa un parell d'anys el primer disc, Somrient, i enguany, editarem el segon.
EJ: En què consisteix el teu estil de vida?
AG: L'Art és una forma de vida. Procuro millorar tant en aspectes personals, és a dir, a ser millor persona, com en la meva feina, que és principalment la música. Recorro a la filosofia davan del dubte. No he cregut mai en els llibres d'autoajuda. Crec en l'individualitat dins la societat. Cadascú ha de poder fer el que vulgui amb la seva vida, respectant a tothom, i òbviament, essent també respectat. En definitiva, el que intento cada dia amb totes les meves forces és adonar-me'n i ser concient que ser feliç no és tan difícil.
EJ: Quins son els teus principals hobbies?
AG: Frodo Bolsón...No, és broma (riu). M'agrada molt la pintura, tot i que fa bastant que no pinto. L'aigua de mar és un hobiie per a mi, perque hi faig varies activitats (riu). I el cinema! És un hobbie “superbèstia” que tinc. Miro de mitjana quatre pel.lícules a la setmana a casa, i quan tinc diners, que es dóna molt poc sovint per les dificultats que tenim els estudiants que estem mig independitzats, vaig al cine. També m'agrada molt el món del lleure, faig sovint de monitora i m'encanta!
EJ: Com veus la societat actual?
AG: Em costa molt d'entendre que amb la informació que tenim, dels errors i les atrocitats que han passat i passen, tot segueixi igual. Crec impossible que després de veure “El pianista”, “La lista de Schindler”, “Bowling for columbine” , “Fahrenheit 451” i un llarg etcétera, algú pugui quedar-se indiferent. Quina llàstima que s'evolucioni tant ràpidament amb la ciència i la tecnologia i a passets tan curts coma persones. Com a contrapartida, estic molt contenta de tot el que es fa cultural i lúdic pels més petits, ja que són el nostre futur. I respecto, admiro i defenso a totes aquelles persones que, encara que potser no arribin a dur-ho a terme, tenen una mínima intenció de canviar el món, i per descomptat, totes aquelles persones que amb el seu granet de sorra, dia a dia el canvien per bé.
EJ: Què creus que li falta al jovent de Roses?
AG: Li falta motivació. La clau per fer coses és motivar, i no és una cosa senzilla. Tinc l'esperança que de mica en mica s'assoleixi aquest objectiu.
EJ: Què es podria fer pel jovent per a motivar-los?
AG: S'ha d'oferir un ventall d'activitats per tal que es moguin i participin.
EJ: Què opines de l'Embranzida Jove?
AG: Estic molt orgullosa d'haver format part de l'Empenta Jove en el seu moment. Ara que ha desaparegut i ha nascut la nova generació, l'Embranzida, estic encantada també de formar-ne part. La idea de l'essència de l'Embranzida feia temps que em rondava pel cap, a mi i a altres persones. Tot i que al final no he pogut ser part de la Junta Directiva de l'associació, hi confio al 100% i se que anirà bé perque és una bona aposta per a Roses.
Una película: Los Soñadores, de Bernardo Bertolucci
Un llibre: 1984, d'Orson Welles
Un grup de música: The Smiths
Una cançó: Hope - there’s someone d’Anthonhy and the Johnsons
Un país: Noruega
Un plat: Les amanides de la Dora
Una beguda: Cervesa
Una frase: Parla només quan les paraules superin el silenci
Una paraula: Eixordador
Un lloc de Roses: La Pelosa
Una festa: Sant Joan Un bar: Barbarrosa
Un mite masculí: Jesús de Natzaret
Un mite femení: Lilith
Una tradició: El cagatió
Una peça de roba: Les calcetes