"Roses és la vila on he nascut, i serà la vila on moriré"

Fes una comparació de com creus que et veu la gent que no et coneix i de com ets realment?
Bé, suposo que a simple vista, semblo ser tímid, callat, vergonyós i reservat. És cert que soc tímid, sóc callat quan no tinc prou confiança i quan s’ha d’estar callat. Intento no ser callat quan s’han de debatre coses, aportar idees, etc. Estic en procés de perdre la vergonya. I això de reservat, soc reservat al principi, quan conec a la persona, canvio radicalment, ja que sovint li expresso els meus sentiments, pensaments i inquietuds.

A vegades diuen que soc xulo, però això no ho crec, intento anar sempre amb la màxima humilitat per la vida. No crec que hi hagi gent superior ni inferior, ni tan sols quan s’és més guapo, més ric, més intel·ligent o amb més estil a l’hora de vestir.

També crec que en ocasions projecto a l’exterior una imatge de serietat, aquesta serietat sovint és interpretada per borderia. Jo opino que s’ha de saber estar on estàs: Quan s’ha de riure s’ha de riure, i quan s’ha d’estar seriós, s’ha d’estar seriós.

El meu sentit del humor sovint és incomprès per alguna gent. Fent que la gent s’endugui de mi una impressió d’idiota rematat. Jo els hi dic: “tots tenim acudits bons, acudits dolents, acudits penosos. I alguns tenen més de penosos que d’altres. Això no és motiu de burla ni res per l’estil. Simplement tots tenim dret a intentar fer riure. Si no et fa riure el meu humor, no cal que riguis forçadament ni que em deixis de cantó, simplement oblida el que he dit i busca de mi alguna altre virtut. No em jutgis només per això.”


Com veus al joves d’avui dia?
Els veig que són més tancats que fa anys. Ara tothom està a casa seva, amb l’ordinador i la playstation i màxim s’interrelaciona amb 3 amics. Això no és bo, ja que l’eix de la vida són les amistats. Em vingut a la vida per estar amb altres persones, no pas amb màquines.

Aquesta clausura provoca que cada cop menys es conegui la gent, que els membres de les colles d’amics es puguin contar amb els dits de la mà, a diferència de fa temps, quan eren de 20 o 30 persones. Això amb els joves és una catàstrofe, ja que la joventut és la flor de la vida. És l’època de fer amistats, de tenir nits boges, en definitiva, de fer tot allò que de gran no podràs fer. Ja tindràs temps quan siguis més gran d’enclausurar-te a casa, amb la teva família, els teus fills petits, i la teva hipoteca. Llavors, si no has gaudit de la joventut, quan arribis a aquesta edat, sentiràs que no has viscut la vida al 100%. Desitjaràs que voldries haver conegut més amics, haver tingut més experiències sexuals amb gent diferent, haver visitat més llocs, etc. Comportant al trencament del matrimoni per a tornar a l’estat de solteria i poder gaudir de la joventut, aquest cop, amb l’arròs passat.


Què opines de Roses? Com la veus a curt termini?
Roses és la vila on he nascut, i serà la vila on moriré. Per tant, estic disposat a fer tot el possible per millorar-la. Demogràficament està creixent molt i cada cop hi ha menys turisme i menys feina en la construcció (els dos principals motors econòmics de la vila). Això fa perdre l’equilibri de la ràtio entre població i oportunitats de treball. Si aquesta trajectòria continua així, aviat hi haurà molta gent sense feina, alguns d’ells amb deutes i hipoteques. Gent sense treball és igual a gent sense ingressos, fent caure el consum, es a dir, fent caure els ingressos de les empreses, botigues i oficines. S’ha d’evitar d’entrar en aquest cercle, ja que després és molt difícil sortir-ne d’ell.

Ens hauríem de reconvertir. Però ja mateix, no d’aquí 5 anys. Em d’oferir un turisme de més qualitat, s’ha d’ampliar el sector serveis, s’han d’oferir productes innovadors que siguin més competitius que la resta. No ens podem quedar enrere.

Si ens quedéssim enrere, tots patiríem, no hi hauria benestar econòmic, la gent no sortiria a prendre quelcom als bars, no hi hauria iniciativa associacionista, en definitiva, ens tornaríem més avorrits tots plegats.



Ets el Tresorer de l’Embranzida, com valores aquests primers 9 mesos de l’Associació?
Molt positivament. Els primers dos objectius específics eren donar-nos a conèixer i fer uns diners per a poder funcionar amb prou solvència. Això ja ho em aconseguit, amb campanyes informatives per mails, fotologs, pàgina web, amb noticies a la premsa, sortint per Televisió de Roses, fulls informatius, anant-ho escampant oralment a altre gent, etc.

L’altre objectiu, el dels diners, l’hem superat aprofitant l’estiu per fer festes, concerts i discomóbils. Això alhora, ha fet donar-nos a conèixer encara més i han estat les primers activitats de la nostra associació.

En breu, celebrarem una Assemblea General de Socis, on es decidirà la programació d’activitats fins Nadal. Esperem que hi hagi una afluència massiva de gent, ja que aquest és l’esperit de l’associació: “La participació”.


Què és per tu treballar a l’embranzida?
Soc un dels socis fundadors i per mi estar on soc és tot un repte. Intento aprendre el màxim de coses a dins de l’associació, i tot allò que aprenc a fora i opino que és bo per l’associació ho aplico.

Tinc especial dedicació a la feina que faig, i estic molt orgullós. Puc dir amb el cap ben alt que treballo per a tots els joves de Roses. Tot aquell que tingui alguna idea, o que li agradés dur a terme alguna activitat en concret, que vingui a buscar-me. No tinc cap problema en escoltar a la gent. D’això es tracta, que tothom digui la seva alhora que tots treballem plegats.

El punt negatiu de tot això és que algun dia se m’esgotaran les ganes de treballar a l’Embranzida. Si per llavors no hi ha un altre grup de gent disposada a perllongar-la en el temps, em temo que morirà. I tot allò que s’hagi aconseguit amb el nostre treball, quedarà per a la història. Llavors, el jovent rosinc tornarà a quedar sense veu i veurà com cada cop, se li dona menys importància.

Una película: Hostel
Un llibre: Les xarxes imaginàries del poder polític
Un grup de música: Panic at the disco!
Una cançó: "Llops amb pell de xai" de dekrépits
Un país: Polònia
Un plat: a l'estiu, qualsevol amanida
Una beguda: Aigua ben fresca
Una frase: "La història només es pot escriure bé en un país lliure."
Una paraula: "Viure"
Un lloc de Roses: la carretera de Roses a Cadaqués
Una festa: Qualsevol de l'Embranzida
Un bar: poke te crec
Un mite masculí: Rafael Nadal
Un mite femení: La Montse
Una tradició: suspendre les matemàtiques
Una peça de roba: Les xancletes

 

 

 

 

TORNAR ENRERE