ENTREVISTA: Nedé Morend de Freitas - Membre 014 de l'Embranzida
Com et definineixes?
Soc divertit, obert, impulsiu i passional. D’altre banda, em considero
rencorós, a vegades pesat i poc tolerant, coses a millorar.
És un poble tranquil, amb un creixement molt important durant els últims anys, i on pots viure-hi tranquil i sense deixar d’estar a prop d’altres ciutats més importants com Figueres o Girona. A més, és un lloc molt atractiu durant l’estiu, crec que és un lloc familiar.
Fes una comparació de com creus que et veu la gent que no et
coneix i de com ets realment.
Crec que la gent que no m’arriba a conèixer veu al part superficial, la faceta “vacilona”, suposo que també per culpa de la meva màscara de “despreocupat”, i això ha fet que moltes persones em miressin malament certes vegades, i no poguéssim arribar a coneixer-nos de debò. I realment, les persones només acabem obrint-nos a les persones realment estimades, i encara així és difícil.
En què consisteix el teu estil de vida i quins son els teus principals hobbies?
El meu estil de vida? Doncs, la veritat
que no sabria com definir el meu estil de vida, ara mateix estic
intentant aprendre el més possible sobre el món de la música amb molta
il·lusió, i conjuntament segueixo amb el futbol, les classes d’anglès, i
les classes de cant, a més del curs. Però no crec tenir un estil de vida
que es pugui definir amb una sola paraula. Intento ser feliç i seguir
creixent en tots els àmbits que pugui (tant humanament, com musicalment
o futbolísticament), sempre intentant posar una mica de humor dins la
rutina, sinó seria per tornar-nos bojos amb el ritme frenètic de la
societat “desenvolupada”.
El panorama
actual està “xungu”, deixant de costat el tema de la recessió econòmica
(que em posaria a criticar massa els EEUU, i tampoc és l’objectiu). Tot
segueix igual que fa anys (dècades...), seguim tenint les 4 persones que
mouen el món, i tots ens moguem, adaptem, actuem envers les seves
decisions. Encara que, això no és el pitjor, el que em fa ràbia (mira,
la poca tolerància!) és el passotisme del jovent que no sap mai que
passa ni ho vol saber. - “Que hi ha crisi què? Què és això? Eleccions?
On?”-, la gent està molt bé amb les "converse" i el portàtil (i jo
també!), però una mica d’implicació, una mica de consciència, d' esperit
crític... però no, no n’hi ha, i així va, el jovent és el que ha de
canviar el món, i que passa? El jovent no vol canviar-lo (el jovent ric,
millor concretar).
Què fas en el teu temps lliure?
Què opines de l'Embranzida Jove?
Doncs m’ha sorprès,
pensant en els inicis (tampoc fa gaire), veia molts objectius i
propostes que pensava que no es realitzarien, però ha agafat molta força
i cada vegada la veig endinsada en més projectes, encara que això és
només l’inici, i seguirà creixent (esperem).
Com veus el jovent d’avui dia?
Quins són els teus objectius a la vida?
De la meva
vida només tinc una cosa clara, i és que viatjaré; tot lo altre vindrà
per si sol, totes les experiències recollides farà que la meva vida
agafi una direcció o altre. És obvi que no em dedicaré simplement a fer
el golfo, perquè una persona s’ha de formar, i per tant, aniré a la
Universitat (a estudiar, probablement Ciències Polítiques), i seguiré
amb la música. Però objectius, objectius, no en tinc, vull conèixer
diferents cultures i poder ser la única guia de la meva direcció, per
ara no hi ha més.
Una película: V de Vendetta
Un llibre: Ilusiones (Richard Bach)
Un grup de música: The Beatles
Una cançó: Eu So melhor que voce ( Moreno Veloso)
Un país: Australia
Un plat: “Asado de tira Argentino”
Una beguda: Aigua
Una frase: “La felicidad consiste en darse cuenta que
nada es demasiado importante”
Una paraula: “Fantabulástico”
Un lloc de Roses: La platja, un bon sol...i “take it
easy”, no importa on.
Una festa: Una no, moltes, i cada una diferent.
Un bar: No sabria dir-te’n un, no sóc molt de bars però
l’intermezzo és acollidor.
Un mite masculí: Che Guevara
Un mite femení: Janis Joplin
Una tradició: “El Mate” (cada dia pel matí...)
Una peça de roba: Són un apassionat pels complements,
siguin collars, gorres, barrets, polseres, tot!
Una web: La reina de totes les webs, la GRAN
www.youtube.com (és a dir, google).
Un soci de l'Embranzida: El presiii, Sergi Trinidad,
per la confiança i la paciència dipositada en mi (que se n’ha de tenir).
Una sòcia de l'Embranzida: L’Aleix, ai no!, l’Alba
Torner Carrion.
